miércoles, 13 de mayo de 2009

La Purpurina líquida

Una vegada quan era petita vaig somiar amb la purpurina líquida, un somni el qual hem va marcar tota la vida. Desde sempre m'havía agradat molt les coses brillants, potser eren petites coses que podien fer un somriure a la meva cara. Totes les coses que tenía eren de colors molt brillants, sempre estava contenta, alegre, feliç ... Per mi la vida era un ventall de colors. Fins que vaig adonar- me que la vida no era tan colorida com jo pensava, que també hi havien espais oscurs en la vida on la les coses brillants de la vida eren tapades i destruides substituides per la maldat i la violència on la gent no era feliç. Aquella mateixa nit d'hivern la qual em vaig adonar de que la vida no era com jo pensava, vaig tornar a somiar amb la purpurina líquida, llavors vaig saber el seu signifcat que la meva pururina sòlida per uns altres no tenía sentit i es desfeia fins evaporar-se en l'aire fins ja no existir.

Taller de la poetesa

Con esclavas palabras
Atormento mi cabeza
Recitando mis tormentos
Largos y nítidos como mi silencio
Andando sin rumbo alguno